30/12/08
14/10/08
3.1.- Errors de Màrqueting
Hi ha vegades que, per falta d'investigació, o previsió, les empreses perden molts diners, i de vegades fins i tot prestigi quan la campanya de màrqueting que volen tirar endavant resulta errònia.
Moltes vegades, aquests errors vénen donats per traduccions literals d'una campanya de gran èxit en un país i que al país de destí, el significat és completament diferent. D'això se'n diuen Cross Cultural Errors, i lògicament, moltes vegades el problema és un significat relacionat amb el sexe o amb temes escatològics.
Així, un dels fiascos més coneguts al sector de l'automòvil, és el Montero de Mitsubishi, que fora de les nostres fronteres era conegut com a Mitsubishi Pajero. Qui li va posar el nom, segurament no parlava gaire bon castellà...
De la mateixa manera, Nissan va treure un model, el MOCO, del qual fins i tot -fent referència al tamany i capacitat de maniobrabilitat- l'eslògan que l'acompanyava deia: "El MOCO lo puedes guardar en cualquier sitio." Sense comentaris.
Com aquests dos, MAZDA tenia el model "Laputa"; Ford va haver de canviar el nom al model "Pinto" (genitals masculins a Brasil) per Corcel, i HONDA el "Fitta" (antiga paraula per referirse als genitals femenins a Suècia, Noruega i Dinamarca) per "Jazz"
Canviant de registre, una campanya que vaig seguir als E.U.A. i que vaig trobar molt bona, és la de la Dairy Association (Associació de Productes Làctics). Amb l'eslògan ¿Got milk? van arribar a tot el públic:
El problema va venir quan van voler exportar el ¿Got Milk? a Mèxic, de manera que el ¿Tienes leche? feia una referència clara al període d'alletament d'una mare.
"It takes a tough man to make a tender chicken"Aquesta cèlebre frase de Frank Perdue, el fundador d'una de les empreses més importants en la producció de carn de pollastre, va ser traduïda al castellà com a "se necesita un hombre potente para que un pollo sea afectuoso", quan en realitat el missatge original era "fa falta un home dur per a fer un pollastre tendre"
Potser la celebritat de la frase vé donada per aquesta traducció...
De vegades el problema és més fonètic que altra cosa, com per exemple a finals dels 70, la marca americana de computadors, no entenia perquè al Regne Unit no volien utilitzar el seu eslògan "Wang cares" (Wang es preocupa). El problema és que sona com "Wankers", paraula que fa referència "a la persona que condueix un Montero a l'extranger". De vegades no sé si m'explico prou bé...
També hi ha problemes gràfics, com per exemple el "mundialment conegut" símbol de fràgil es va entendre a Àfrica com que les capses que així anaven indicades, contenien vidres trencats. I per tant, no volem ni saber com les van tractar.
Igualment, una empresa sueca, anomenada Locum, va voler enviar felicitacions de nadal, canviant la "o" per un cor el resultat va ser desastrós!
Així i tot, de vegades l'error és políticament incorrecte, com per exemple quan la coneguda marca de material esportiu UMBRO va treure al mercat un calçat esportiu anomenat Zyklon. Les queixes van venir per part de moltes persones i organitzacions, les quals reclamaven que el Zyklon va ser un gas que van emprar els nazis per a matar a milions de jueus.
2.1.- L'activitat més important de la cadena de valor
Dins de la Cadena de Valor, sempre adaptada a la realitat que correspongui, no crec que hi hagi cap activitat de la qual es pugui prescindir. Les activitats, com a baules en una cadena, no es poden trencar, doncs la cadena deixa de ser un tot.
Fora de les activitats primàries, que formen el cuore del negoci i per tant són intocables, no crec que es pugui prescindir tampoc de cap de les activitats secundàries indicades a la cadena de valor de Porter.
Així, tant és que tinguis la millor tecnologia si no tens qui la faci funcionar; tampoc és coherent comprar (encara que sigui a bon preu) si no tens una bona planificació financera i per tant no tens com pagar-ho...
Per tant, crec que totes les activitats de la cadena de valor són, a priori, igual d'importants i trascendents, obtenint cadascuna el seu propi pes segons en l'àmbit en el que ens moguem.
Fora de les activitats primàries, que formen el cuore del negoci i per tant són intocables, no crec que es pugui prescindir tampoc de cap de les activitats secundàries indicades a la cadena de valor de Porter.
Així, tant és que tinguis la millor tecnologia si no tens qui la faci funcionar; tampoc és coherent comprar (encara que sigui a bon preu) si no tens una bona planificació financera i per tant no tens com pagar-ho...
Per tant, crec que totes les activitats de la cadena de valor són, a priori, igual d'importants i trascendents, obtenint cadascuna el seu propi pes segons en l'àmbit en el que ens moguem.
1.2.- Motivat per la Publicitat
Una publicitat que crec que ha trencat motlles, i que crec que ha estat molt atrevida, és la de AXE. Posar en evidència que un home fa servir el desodorant per atraure a les dones, i fer-ho des del punt de vista més "masclista", en una època en la que el tema de la igualtat és damunt la taula, és molt atrevit, si. Però precisament, sota el meu punt de vista, exagerar l'ús del desodorant a un èxit segur entre les dones és el que fa que aquest anunci surti del debat de la igualtat, donant una volta més al tema. Així, crec que cal prendre's aquesta publicitat com una gràcia sense ànim de fer cap mal a l'espectador. No crec que ningú es cregui que hi ha una causa-efecte directe entre l'us del desodorant i l'atracció de les dones més exhuberants del món.
Amb aquest concepte "mare", ja fa molt de temps que segueixen obtenint idees, potser no tant revolucionàries (la gent ja s'ha acostumat a aquest tipus d'anunci per part de la marca) però sí amb molta imaginació i sense deixar de sorprendre.
L'últim que he vist, el de l'home de xocolata, juga un altre cop, amb el què es diu, que la xocoloata és un substitutiu del sexe, i per tant, amb AXE, seràs com la xocolata, producte realment desitjat per les dones.
Amb aquest concepte "mare", ja fa molt de temps que segueixen obtenint idees, potser no tant revolucionàries (la gent ja s'ha acostumat a aquest tipus d'anunci per part de la marca) però sí amb molta imaginació i sense deixar de sorprendre.
L'últim que he vist, el de l'home de xocolata, juga un altre cop, amb el què es diu, que la xocoloata és un substitutiu del sexe, i per tant, amb AXE, seràs com la xocolata, producte realment desitjat per les dones.
9/9/08
1.1.- Satisfer, Fidelitzar, Seduïr
No em considero una persona compradora. Sempre compro per necessitat, i per tant, vaig a buscar allò que necessito. I si no, tinc la sort de que m'ho regalen. Una marca que em va satisfer (i molt) és VANS. Un element tant senzill com el calçat urbà/esportiu es va convertir en quelcom que quan ho has de llençar, després de molts anys i molts quilòmetres, doncs et sap tant de greu, que no ets capaç de desfer-te'n.
Tant és així, que han aconseguit fidelitzar a algú que considera que els preus de la roba/calçat, etc... són massa cars i/o de baixa qualitat. Tant bon punt he tingut el poder adquisitiu com per a poder pagar-me les meves pròpies VANS , no només ho he fet, sino que a més a més he anat a buscar una línia encara més radical, i per tant d'un cost més elevat.
Sóc un client de sabates que camina molt, i a més a més, ràpid. Per tant, la meva manera de caminar destrossa i gasta completament el calçat, pel què sempre considerava que gastar-se tants diners en quelcom que has d'arrossegar per terra, no només no és necessari, sinó que a més a més és absurd. Però trobar un calçat tant resistent (va durar 4 o 5 anys de la meva "gloriosa" joventut), i tant còmode, va fer que repetís.
Així doncs, en resum, la seducció va venir donada per una tenda en un barri de Berlín, on l'aparador em va atraure cap al meu nou calçat. En quant a la satisfacció i la fidelització, la comoditat i la resistència del calçat, és sens dubte l'element principal.
Tant és així, que han aconseguit fidelitzar a algú que considera que els preus de la roba/calçat, etc... són massa cars i/o de baixa qualitat. Tant bon punt he tingut el poder adquisitiu com per a poder pagar-me les meves pròpies VANS , no només ho he fet, sino que a més a més he anat a buscar una línia encara més radical, i per tant d'un cost més elevat.
Sóc un client de sabates que camina molt, i a més a més, ràpid. Per tant, la meva manera de caminar destrossa i gasta completament el calçat, pel què sempre considerava que gastar-se tants diners en quelcom que has d'arrossegar per terra, no només no és necessari, sinó que a més a més és absurd. Però trobar un calçat tant resistent (va durar 4 o 5 anys de la meva "gloriosa" joventut), i tant còmode, va fer que repetís.
Així doncs, en resum, la seducció va venir donada per una tenda en un barri de Berlín, on l'aparador em va atraure cap al meu nou calçat. En quant a la satisfacció i la fidelització, la comoditat i la resistència del calçat, és sens dubte l'element principal.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
