No em considero una persona compradora. Sempre compro per necessitat, i per tant, vaig a buscar allò que necessito. I si no, tinc la sort de que m'ho regalen. Una marca que em va satisfer (i molt) és VANS. Un element tant senzill com el calçat urbà/esportiu es va convertir en quelcom que quan ho has de llençar, després de molts anys i molts quilòmetres, doncs et sap tant de greu, que no ets capaç de desfer-te'n.
Tant és així, que han aconseguit fidelitzar a algú que considera que els preus de la roba/calçat, etc... són massa cars i/o de baixa qualitat. Tant bon punt he tingut el poder adquisitiu com per a poder pagar-me les meves pròpies VANS , no només ho he fet, sino que a més a més he anat a buscar una línia encara més radical, i per tant d'un cost més elevat.
Sóc un client de sabates que camina molt, i a més a més, ràpid. Per tant, la meva manera de caminar destrossa i gasta completament el calçat, pel què sempre considerava que gastar-se tants diners en quelcom que has d'arrossegar per terra, no només no és necessari, sinó que a més a més és absurd. Però trobar un calçat tant resistent (va durar 4 o 5 anys de la meva "gloriosa" joventut), i tant còmode, va fer que repetís.
Així doncs, en resum, la seducció va venir donada per una tenda en un barri de Berlín, on l'aparador em va atraure cap al meu nou calçat. En quant a la satisfacció i la fidelització, la comoditat i la resistència del calçat, és sens dubte l'element principal.
Tant és així, que han aconseguit fidelitzar a algú que considera que els preus de la roba/calçat, etc... són massa cars i/o de baixa qualitat. Tant bon punt he tingut el poder adquisitiu com per a poder pagar-me les meves pròpies VANS , no només ho he fet, sino que a més a més he anat a buscar una línia encara més radical, i per tant d'un cost més elevat.
Sóc un client de sabates que camina molt, i a més a més, ràpid. Per tant, la meva manera de caminar destrossa i gasta completament el calçat, pel què sempre considerava que gastar-se tants diners en quelcom que has d'arrossegar per terra, no només no és necessari, sinó que a més a més és absurd. Però trobar un calçat tant resistent (va durar 4 o 5 anys de la meva "gloriosa" joventut), i tant còmode, va fer que repetís.
Així doncs, en resum, la seducció va venir donada per una tenda en un barri de Berlín, on l'aparador em va atraure cap al meu nou calçat. En quant a la satisfacció i la fidelització, la comoditat i la resistència del calçat, és sens dubte l'element principal.
Entradas
